L'internet és tan sols una novetat més

"Butlletí de la Societat Andorrana de Ciències", num 76, Nov 2000

Jordi Robert i Ribes
(actualment a Cable & Wireless Optus-Austràlia)
jordi.rr@andorraweb.com
www.andorraweb.com

Els últims anys del segle XX s'hauran caracteritzat pel «boom» de l'internet. Ens diuen que s'han creat moltes empreses noves, s'ha dinamitzat l'economia i quan una empresa allarga el seu nom amb el sufix «.com» el preu de les seves accions es multiplica.

També ens diuen que la distància física ja no té sentit, que els diaris tradicionals desapareixeran, que els consumidors tindran més poder que mai, i que els pobles del món es podran sentir més a prop eliminant la majoria de guerres.

Se'ns vol fer creure que l'internet és el canvi més gran en la història pel que fa a l'economia i pel que fa a la manera de viure (per alguns sectors de la societat).

Doncs no, no i no. L'internet és tan sols un canvi més en la història. La força dels terratrèmols es pot comparar amb mesures de la seva força. No hi ha tal mesura que ens permeti comparar canvis en diferents punts de la història. Així que el què faré serà donar exemples d'altres canvis en el passat i en el futur que podem considerar tan grans com l'internet.

El telègraf va canviar la societat

El segle passat el telègraf fa fer un gran canvi en la societat del seu dia. En el seu dia es va dir que era el canvi més gran de la història amb els mateixos arguments que utilitzem avui per l'internet.

La distància física va desaparèixer

La noció de distància va desaparéixer, i les empreses van poder fer tractes i intercanviar informació de manera quasi instantània.

Va permetre enviar i rebre missatges des de qualsevol lloc del planeta. Els diaris van poder aconseguir les notícies moments després que fossin notícia.

Alguns governs del seu moment van entendre la força d'aquesta nova tecnologia i la van intentar controlar, però el telègraf va aconseguir ser lliure a la majoria del món.

Els diaris havien de desaparéixer

La força del telègraf a l'hora de comunicar informació era tal que fins i tot el New York Herald va escriure «El telègraf no afectarà a les revistes, però els diaris s'han de sometre al seu destí i deixar d'existir».

Evidentment, el telègraf va canviar la manera com els diaris treballaven, pero tots sabem que més d'un segle després els diaris segueixen existint.

Noves tecnologies van aprofitar el telègraf

El telègraf va ser la base pel desenvolupament d'altres tecnologies que van impregnar la societat encara més que el mateix telègraf. L'exemple més clar n'és el telèfon. Avui en dia el telèfon no és més que una eina com qualsevol altra per la vida de cada dia de les societats industrialitzades.

El transport per carretera va canviar l'economia

El motor d'explosió va permetre popularitzar el transport motoritzat de persones i de mercaderies. Això va dinamitzar l'economia, augmentar la llibertat individual i avui en dia és central en l'organització de les ciutats en què vivim.

Es van aprofitar les economies d'escala

El fet de poder transportar fàcilment mercaderies va facilitar la centralització de la producció. Així doncs els productes es van poder fabricar en grans quantitats i després ser transportats a la seva destinació. El cost del transport era inferior al guany que s'aconseguia fabricant en grans quantitats. Aquest va ser un gran canvi en l'economia de les societats industrials. (Nota: amb això no vull dir que fos un canvi positiu. Podeu llegir els arguments ben raonats d'un dels principals crítics, en Schumacher, al seu llibre: "Small is beautiful").

El transport per carretera també va permetre agilitzar la competència entre els diferents proveïdors. La distància entre el proveïdor i el consumidor va tenir menys importància a l'hora d'escollir entre proveïdors i va permetre a les empreses aconseguir importants reduccions de costos.

Es va augmentar la llibertat personal

No només les empreses en van sortir beneficiades del transport per carretera. Els ciutadans també van aconseguir més llibertat de moviment. Així, per exemple, es va facilitar poder treballar a una certa distància del lloc de residència. O fins i tot poder anar de vancances amb la família. Evidentment això va crear noves oportunitats de desenvolupament econòmic.

També va permetre als ciutadans en tan que consumidors de béns, poder escollir el punt de compra. Així doncs, van tenir més opcions que només la botiga del costat. Això va canviar el model de negoci de la distribució als consumidors, amb l'aparació de les grans superfícies, per exemple. (Nota: aquí no implico tampoc que el canvi fos bo ni que fos l'únic possible en aquelles circunstàncies.)

Les xarxes sense fils ho canviaran tot

Així doncs en el passat hi ha hagut canvis molt importants, com ara el telègraf o el transport per carretera. En el futur també podem esperar canvis tan o més importants que l'internet. Possiblement, tinguin alguna relació amb l'internet o l'utilitzin com a base. Un canvi molt important que està esperant-nos a la porta és la generalització de les xarxes sense fils.

Les xarxes sense fils permeten conectar petits aparells entre ells. Així doncs no cal un gran poder de computació, sinó que utilitzen processadors molts petits que formen una xarxa (o en la terminologia Jini, formen una federació).

Un exemple, i només és un exemple senzill, d'aplicació de les xarxes sense fils podria ser el següent. Al vespre fico el temporitzador de la cafetera per tenir el cafè a punt quan em llevi demà al matí a les 7h30. Quan sóc al llit canvio de plans i fico el despertador a les 7h. El despertador fa pública a la xarxa local l'hora a la que em despertaré demà. La cafetera s'adona del canvi i canvia el seu temporitzador per tal que el meu cafè estigui a punt quan em llevi a les 7h.

Un altre exemple pot ser la comunicació entre un ordinador de butxaca (de l'estil del Palm Pilot) i la xarxa internet mitjançant l'intermediari d'una estació local de conexió a l'internet. L'estació local seria de l'estil de les estacions de transmissió/recepció utlitzades pels telèfons GSM.

Informació a tot arreu

Aquestes xarxes sense fils permetran disposar d'un gran ventall d'informació des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Així, per exemple, podrem comparar preus i serveis o rebre notícies. Això tan sols són dos exemples de les possibilitats.

Comparar preus i serveis

L'economia de la competència s'acostarà de la competència perfecta. Qualsevol usuari o client podrà comparar els preus o serveis dels productes que desitja i triar ràpidament el que s'acosti més a les seves necessitats. Això evidentment canviarà les relacions de poder entre les diferents marques i punts de venda, ja que els usuaris o clients no necessitaran un gran esforç per no basar la seva decisió tan sols en el coneixement anterior del producte o servei. Sinó que tindran la informació més actual possible.

Rebre notícies

La manera de rebre les notícies canviarà radicalment amb les xarxes sense fils. Un exemple dels inicis és el servei d'informació (i WAP) d'alguns proveïdors GSM. Així, per exemple, l'usuari pot rebre informació instantània sobre un partit de futbol. Per exemple, el proveïdor pot enviar un mini-missatge cada cop que es marca un gol.

Una possible aplicació a Andorra podria ser la informació de la neu. El proveïdor enviaria cada matí als usuaris subscrits al servei la informació sobre el temps i l'estat de la neu de cadascuna de les estacions.

Comunicació a tot arreu

Comunicació personal

La comunicació personal es veurà facilitada enormement per la vulgarització de les xarxes sense fils. Ja en podem veure la punta de l'iceberg amb la proliferació de la telefonia mòbil per ús personal. Evidentment aquesta comunicació anirà molt més enllà, permetent, no tan sols enviar i rebre missatges electrònics entre persones, sinó també permetent que els aparells de diferents persones es comuniquin entre ells. Així per exemple la teva agenda personal podrà demanar a la meva agenda personal si podem canviar l'hora del cinema per demà, ja que t'ha sortit una reunió de feina que possiblement acabi més tard. La meva agenda confirmarà el canvi i me n'avisarà.

Millor comunicació intra-empresa que reduix costos

L'expansió de les xarxes sense fils facilitarà moltes tasques de comunicació interna de les empreses. Aquestes millores reduiran els costos de formes diverses. Així per exemple, com ja passa en alguns llocs, les màquines distribuidores de begudes enviaran un missatge a la xarxa notificant que les seves existències d'una certa beguda estan per sota d'un cert nivell. Aquest missatge serà automàticament assignat al repartidor més a prop en aquell moment de la màquina en questió. Així aquell repartidor podrà omplir altre cop la màquina amb les begudes corresponents. L'utilització de les xarxes sense fils d'aquest exemple permet, ja avui en dia, la reducció de costos de transport i de verificació d'existències entre altres millores.

Comunicació inter-empresa

Les xarxes sense fils facilitaran la comunicació entre empreses, incrementant així el volum de negoci total entre les empreses. L'exemple de les màquines de begudes de l'apartat anterior es pot aplicar fàcilment a la comunicació entre empreses si la màquina de begudes pertany a una empresa diferent de la distribuïdora de begudes.

Ha canviat l'internet tot molt més ràpid que els canvis anteriors?

Se'ns diu que la introducció de l'internet a la societat ha estat el canvi més ràpid de la humanitat i per tant és el canvi més gran. Així per exemple, se'ns diu que el telèfon va tardar més de 35 anys per aconseguir 10 milions d'usuaris i en canvi a l'internet només li han calgut 5 anys [1]. Aquestes dades són ben certes. El que demostren és que els canvis són cada cop molt més ràpids a introduir-se. I així mateix el canvi següent encara serà més ràpid que l'internet. Cal tenir present que l'home és un animal de natura conservadora i li costa d'acceptar el canvi.

Els canvis sempre són més ràpids

La introducció de noves tecnologies es cada cop més ràpida, per les tecnologies que acaben establint-se, és clar. Les tecnologies que no arriben a fructificar ja no les hi comptem.

Només cal llegir alguns dels comentaris que es publicaven als diaris de finals del segle XIX. Els temes i arguments són molt similars als que s'han discutit al final de XX: el món ja no serà mai més el mateix gràcies a les noves tecnologies, a partir d'ara es podran fer coses que fins ara eren impossibles i un llarg etcètera d'arguments. Tots aquests arguments s'apliquen de la mateixa manera als dos finals de segle!

Es com el nen a qui algú que el veu un cop l'any li diu cada cop: «ets més alt que l'any passat». Evidentment, la canalla cada any són més alts!

I de la mateixa manera, els canvis són cada cop més ràpids. Per exemple, la imprempta va tardar selges a vulgaritzar-se. Al telègraf només li va costar decenis. I la televisió en va tenir prou amb anys.

L'home és un animal conservador

La raça humana és de natura conservadora, per això ens costa el canvi. Preferim allò que ens és conegut.

Una de les raons possiblement sigui que intentem aconseguir control de situacions estables. I d'aquestes, cada cop n'hi ha menys. Quan puguem aconseguir control dels processos de canvi, en comptes de la possible situació estable que en resulta, ja no ens farà tanta por el canvi. Però això potser és filosofia i no pas el tema d'aquest article.

Andorra no pot quedar-se endarrera

L'internet és només un canvi més. Hem vist que Andorra no va ser pionera, ni de bon tros, dels canvis anteriors, com ara el telègraf, i, en canvi, ha aconseguit un bon nivell de vida. Per tant, podem pensar que no cal que Andorra es preocupi de l'internet en aquests moments. Ja es ficarà al dia més endavant.

Dons, un altre cop, no, no i no!

La sort històrica que Andorra ha tingut no tornarà a produir-se fàcilment. Vam tenir molta sort i, en 30 o 40 anys, Andorra va passar de ser una societat pobra, on la població havia d'emigrar, a ser una societat rica que necessita treballadors immigrants.

Aquesta sort històrica ens ha permés ficar-nos al dia i pujar al tren del progrés. Andorra ha de fer un esforç per seguir dins el tren.

Si baixem del tren, no sabem quan en passarà un altre!

Referències i bibliografia:

[1] Zeff R. and Aronson B., 1997. Advertising on the Internet, John Wiley, New York. [2] "What will be?", M. Dertouzos, Harper Collins, 1997, ISBN 0-06-251479-2
Traducció a l'espanyol: "Qué será", Ed. Planeta, 1997, ISBN 84-08-02220-2

[3] "Being Digital", N. Negroponte, Knopf, 1995, ISBN 0679439196
Traducció al català: "Viure en digital", N. Negroponte, Editorial Moll, 1997, ISBN 84-273-0791-8

[4] "The Victorian internet: The remarkable story of the telegraph and the nineteenth century's on-line pioneer's", T. Standage, Berkley pub, 1999, ISBN 0425171698

[5] "Visions of technology: A century of vital debate about machines, systems and the human world (The Sloan Technology Series)", R. Rhodes, Simon & Schuster, 1999, ISBN 0684839032

[6] "Spirit of the Web: The age of information from telegraph to internet", W. Rowland, Somerville House, 1997, ISBN 189589798X

[7] "Society and technological chage", R. Volti, St Martins Pr, 1995, ISBN 0312096429

[8] "Industrializing America: The nineteenth century (American Moment)", W. Licht, Johns Hopkins Univ Press, 1995, ISBN 0801850142

[9] "Electrifying America: Social meanings of new technology, 1880-1940", D. E. Nye, MIT pr, 1992, ISBN 0262640309

[10] "A social history of American technology", R. S. Cowan, Oxford Univ Press, 1996, ISBN 0195046056

Pàgina del Jordi
AndorraWEB
jordi.rr@andorraweb.com