L'Andorra de la Innovació

La innovació en noves tecnologies pot permetre a Andorra mantenir l'actual nivell de vida.

Fa menys de 50 anys els governs s'esmeraven a potenciar la indústria del seu país. Això els permetia produir més, exportar més i per tant generar més riquesa pel país.

Els governs ara potencien la innovació en noves tecnologies. Així, per exemple, la Unió Europea inverteix 1,9% del seu Producte Interior Brut en Recerca i Desenvolupament (R+D). Els USA, hi inverteixen el 2,6% del PIB. He utilitzat "inverteix en R+D" i no "gasta en R+D". És evident que és una inversió que pot generar molts beneficis pel país: beneficis econòmics i beneficis en qualitat de vida.

"A Andorra no li cal R+D. Quan necessitem tencologia la comprem". Aquest raonament ronda el cap de més d'un al país. Això suposa convertir a Andorra en un país del tercer món del segle XXI. El tercer món de l'època industrial exporta matèries primeres i importa productes manufacturats. El tercer món de l'època de la informació importarà tecnologia.

Andorra ha començat a caminar en el bon sentit. Entre altres coses, crearà un taller per joves emprenedors en noves tecnologies. La idea és bona, només cal que tingui continuïtat i bona qualitat docent. Potser també caldria potenciar i mostrar com a exemple les empreses que ja avui existeixen a Andorra i han reeixit en noves tecnologies. Durant la meva visita a Andorra el Juliol passat en vaig conèixer dues: una a St Julià que exporta tecnologia puntera de gestió de parcs de bombers, i l'altra a Escaldes que fa més del 80% de les seves vendes a través de la Web. En definitiva, crec que cal sembrar, i també regar quan la planta comença a créixer.

Què més pot fer Andorra?

He de deixar clar, que el que exposaré a continuació és tan sols el meu punt de vista creat al llarg de 9 anys de treball en R+D a diferents països. He treballat en recerca fonamental i actualment en recerca aplicada.

Andorra, ha de considerar el que es fa a altres països i agafar l'exemple com a model o, potser millor, fer aliances i col.laboracions amb organismes estrangers. El que si cal és definir en quin camp vol potenciar innovació. És pràcticament impossible que Andorra pugui potenciar innovació en un gran nombre de camps.

Quins organismes hi ha en altres països? Aquí exposaré una selecció dels organismes en els que he treballat o tingut contacte professional. Evidentment, n'existeixen molts altres i només vull esciure aquí sobre el que conec de primera mà.

• CSIRO¹. És l'organisme nacional de recerca a Austràlia (on treballo actualment). Té un finançament mixte 50%-50%. Així cada cop que començo un projecte (el meu camp és la veu i l'audio digital) he de buscar una empresa australiana a qui interessi el projecte i financiï la meitat del projecte a canvi de drets sobre la tecnologia que en surti. L'empresa en qüestió en surt avantatjada, ja que pot augmentar el risc i introduir-se en nous camps.
  
• ATR². En aquest organisme japonés, les empreses es comprometen a més llarg termini que la durada d'un projecte. Les mateixes empreses estan al cor de la fundació d'aquest organisme. El financien econòmicament i també hi aporten treballadors. Cada treballador que una empresa "presta" a ATR, s'hi està un mínim de 2 anys abans de tornar a l'empresa. Així doncs, les empreses aconsegueixen augmentar la qualitat de la seva força laboral i també aconseguir propietat de certes patents que ATR genera.
  
• VTT³. Això és l'equivalent finlandès del CSIRO autralià. En aquest cas, l'aportació públic es limita al 33%. Així doncs, les empreses han de finançar-ne el 67%. Nokia és només un dels exemples en el quals el model finlandés ha funcionat molt bé.
  
• ESPRIT⁴. Aquest programa de finançament de la CEE acosta universitats i empreses en diversos projectes de recerca. Regularment, la Comissió Europea decideix quins són els camps que vol potenciar. Els diversos centres europeus (universitats i empreses) poden proposar projectes que seran avaluats per la comissió i només uns quants seran finançats.
  
• IDIAP⁵. Aquest petit centre de recerca de Martigny (Suïssa) troba el seu finançament al Cantó, al Govern Federal Suís (amb els seus fons per facilitar la descentralització) i a diverses empreses. S'ha especialitzat en aprenentatge automàtic, processat de veu i visió per ordinador. Ha aconseguit ser capdavanter mundial.
  
• CNRS⁶. És el centre de recerca francès. En aquest cas, l'estat suporta (en la gran majoria de casos) les despeses.
  
• CIRIT⁷. Podríem dir que això és l'equivalent català del CNRS francès. La CIRIT ofereix diverses ajudes a la recerca. Ara bé, hi ha qui diu que les ajudes no s'atorguen objectivament i els resultats tecnològics se'n veuen afectats.
  

En conclusió, crec que si Andorra vol mantenir l'actual nivell de vida ha de generar riquesa a través de la innovació tecnològica. Mantenir com a rol principal el d'intermediari comercial no és suficient en el nou món de l'economia de la informació. Degut a les característiques de petit país, Andorra aconseguirà millors beneficis pel país si aconsegueix aliances i col.laboracions amb organismes estrangers.

1. CSIRO-Australia, Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation. www.csiro.au

2. ATR, Advanced Telecommunications Research Institute International. www.atr.co.jp

3. VTT, Valtion Teknillinen Tutkimuskeskus. www.vtt.fi

4. ESPRIT. www.cordis.lu/esprit

5. IDIAP, Dalle Molle Institute for Perceptual Artificial Intelligence. www.idiap.ch

6. CNRS. Centre National de la Recherche Scientifique. www.cnrs.fr

7. CIRIT. Comissió Intedepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica. www.gencat.es/cur/cirit.htm